L’equip ha encetat la segona volta i ha donat la benvinguda a Bañuelos de la millor manera possible: demostrant que no ha canviat res. El líder vol continuar sent-ho però, a més, sense perdre la seva filosofia de joc basada en l’entesa entre els jugadors. Una manera de jugar a futbol que ha culminat amb els “minuts d’or”.

Una de les accions del partit (Foto: Martí Albesa/Catpress)

CARLA RIERA | Hi ha maneres i maneres de guanyar, i avui l’Olot ha donat un cop de puny sobre la taula. No només continua invicte a casa (on ja suma 11 victòries i 33 punts), sinó que ha demostrat per què ho és. Malgrat l’arribada del nou entrenador, l’equip no ha canviat. Això ha quedat clar al llarg de tot el partit, però especialment en els últims minuts abans del descans. El Vilassar pràcticament no ha tocat la pilota perquè la pressió dels olotins s’ha desplegat amb una teranyina de passades. La combinació entre els jugadors ha meravellat el públic i s’ha revelat com el signe d’identitat dels olotins. L’era de Bañuelos comença amb un regust de continuïtat. A més, el de Miranda de Ebro s’ha passat el partit dempeus davant la banqueta, però gairebé no ha donat indicacions al seus jugadors. Bañuelos s’ha dedicat a observar curosament la lliçó magistral de futbol dels olotins.  

Ni tan sols l’espectacularitat dels gols ha restat protagonisme al desplegament olotí. Això sí, cal una menció especial pels dos homes que avui han estat doblement golejadors. A falta d’Uri (que no ha jugat per acumulació de targetes), els gols se’ls reparteixen Enric Vallès i Carlos Martínez. El davanter ha avisat al primer minut de joc: l’equip en tenia ganes. Però finalment ha estat a Vallès l’encarregat d’obrir la llauna (23’), de falta directa després d’una jugada que podia haver estat molt polèmica. Francolí, un dels homes del partit, ha rebut una estirada de samarreta dins de l’àrea contrària. L’àrbitre Castaño Coso l’ha assenyalada però ho ha fet fora de l’àrea de Imanol, estalviant-se el penal. Malgrat les protestes dels aficionats, aviat l’error ha estat recompensat amb el gol de Vallès. El de Puig Reig ha disparat una canonada directa a pal canviat. Tota la jugada s’ha cuit des de la banda dreta, que continua sent la mina de gols de l’equip. Tant Freixa com Francolí han estat els principals artífexs dels atacs, pujant des de darrera i deixant les pilotes a les botes dels golejadors.

El públic encara no s’havia recuperat de l’eufòria del primer gol quan ha arribat el segon, tot just un minut després (24’). Aquesta vegada ha estat el pitxitxi Carlos Martínez qui ha rematat de cap després d’una passada mil·limètrica de Francolí, que estava sol al vèrtex de l’àrea. El migcampista ha agafat a la defensa del Vilassar completament descol·locada, com ha estat durant una bona estona. Els homes de Manel Moyà s’han adormit davant d’un equip quasi imparable. També ho han fet en la jugada del tercer gol, que ha arribat altra vegada de les botes de Vallès (29’). Bona part del mèrit l’ha compartit Freixa, que li ha fet una centrada des de la banda dreta. El de Puig Reig ha repetit el procés d’un xut potentíssim gairebé impossible d’aturar per Imanol. Des del seu fitxatge, Vallès s’ha convertit en una peça clau per l’equip: inicia atacs des del mig del camp, recupera pilotes, marca gols i, a més, regala detalls de qualitat.

La segona part ha començat amb un triple canvi defensiu de Manel Moya. L’ombra del quart gol ha estat planejant: ho han intentat Freixa al minut 6, tot sol, i Serra al minut 8,  a la sortida d’un còrner. El Vilassar ha intensificat el contacte en un intent de frenar els olotins. Castaño Coso ha tingut feina en un vaivé de faltes. Tot i això, Carlos ha firmat el quart amb el final perfecte per una gran jugada (71’). Vallès l’ha iniciada pràcticament a la zona de defensa olotina i s’ha plantat a prop de l’àrea contrària per deixar l’esfèrica per Hostench. L’olotí ha fet la passada de la mort per Roca, qui ha fet un xut que ha topat Imanol. Però el pitxitxi no perdona i Carlos ha aparegut rematar la pilota que havia quedat morta a l’àrea. Ha estat la síntesi perfecta de la filosofia treballadora de l’equip i el millor regal de benvinguda per a Julio Bañuelos.