Han presentat una instància a l’Ajuntament en què demanen celebrar un espectacle taurí aquest any. En cas que el consistori s’hi negui, portaran el cas als tribunals com van fer a la població alacantina de Villena. Allà, un jutjat d’Alacant els ha donat la raó i ara s’aferren a aquesta sentència. Olot es va declarar ciutat antitaurina el 2004 i el 2016 va prohibir els correbous.

La plaça de Braus d'Olot és de titularitat pública (Ràdio Olot)

La Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, la Fundació del Toro de Lidia i la Penya Taurina de la Garrotxa, entre d’altres associacions, demanen, ras i curt, que tornin les corrides de toros a Catalunya i, més concretament, a Olot. Trien la plaça olotina perquè és de propietat pública (de l’Ajuntament) i perquè tenen tres sentències judicials on agafar-se: la del 2016 del Tribunal Constitucional, que anul·lava la prohibició dels toros que va aprovar el Parlament de Catalunya; la del 3 de desembre passat, que deixava sense efecte la llei balear dels toros, que també perseguia impedir la tauromàquia a les illes, i la de la setmana passada d’un jutjat d’Alacant.

Aquest és un cas semblant al d’Olot: el d’un ajuntament, el de Villena, que és propietari d’una plaça de toros i que es va negar a permetre-hi torejar. La Fundació del Toro de Lidia el va portar als tribunals i va guanyar la sentència. Un jutjat d’Alacant es va pronunciar a favor dels taurins dient que cap ajuntament no pot impedir la celebració d’una corrida, perquè “és patrimoni espanyol digne de protecció”. Ho remarca el president de la fundació taurina, Victorino Martín.

El cas pot acabar als jutjats

Martín assegura que es plantejaran emprendre accions legals contra l’Ajuntament d’Olot si es nega a cedir-los la plaça de braus. De moment, ja han entrat una instància al consistori en què proposen fer un espectacle taurí l’1 de maig, el 20 d’octubre o l’11 de setembre. El torero estrella seria l’olotí Abel Robles, que ha exigit el dret de poder torejar a casa seva. Fins ara, no ho ha pogut fer mai perquè l’última corrida a Olot data del 2005.

Roda de premsa de les entitats impulsores (David Planella)

També ha parlat el president de la Penya Taurina de la Garrotxa, Pepe Amores, que ha assegurat que a Olot hi ha molta tradició i afició taurina i que, si es van prohibir les corrides, va ser "per motius polítics”. També ha recordat que la plaça d’Olot és la més antiga de Catalunya. I el president de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, Paco March, ha remarcat que està ben conservada. De fet, diu que, fins i tot, l'ha sorprès el bon estat en què es troba i que només fa falta posar-hi...

L’estira-i-arronsa dels toros a Olot ve de lluny. El 2000 el ple de l’Ajuntament va acordar prohibir les corrides, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho va tombar. El 2004, Olot es va declarar ciutat antitaurina, si bé encara va acollir corrides fins una mica més tard. El 2010, va ser el Parlament de Catalunya el que va prohibir els toros a tot el país, però sis anys més tard el Tribunal Constitucional va anul·lar la votació de la cambra catalana emparant-se al fet que els toros són competència de l’estat. Aquell mateix 2016 Olot va prohibir la celebració de correbous després d’una votació popular en què va guanyar el sí a l’abolició per un 60%.