Diuen que les administracions superiors estan evitant avançar en els compromisos signats fa un any i mig per fer un pla especial de protecció i ells no tenen recursos suficients per conservar-la. Tot després d’una nova esllavissada fa cinc setmanes, la més important en sis anys.   

L'alcalde Miquel Reverter i el regidor Roger Santaló (Jordi Altesa) 

El 15 de febrer es van desprendre 70 tones de basalt de la cinglera de Castellfollit, el més important des de la caiguda del ‘morro’ de la cinglera el 2011. Tot un material que ha caigut a sobre la riera de Turonell i que l’ACA encara no ha netejat. Un exemple, segons l’alcalde de Castellfollit, Miquel Reverter, que aquest espai està abandonat per part de la Generalitat.

Imatge del lloc de l'esllavissada (Núria Llop) 

Una neteja inicial val 100.000€

El novembre del 2015 es va celebrar una reunió entre Parc Natural, Generalitat, Institut Geològic i el propi ajuntament. Unes reunions per fer la feina prèvia per l’elaboració d’un Pla Especial de Protecció. L’alcalde, Miquel Reverter, demana a la resta d’autoritats que s’hi impliquin i tractin la cinglera com a patrimoni nacional a l’alçada de Montserrat. Ara mateix les actuacions que s’han de fer de manera urgent és fer el manteniment de la vegetació i també fer un escaneig de la zona sud de la cinglera. Calculen que una neteja inicial a fons val 100.000€ i una revisió anual arribaria als 40.000€. Una aportació impossible d’assumir, asseguren, amb un poble amb 1M€ de pressupost i amb un important endeutament per les obres del nou ajuntament. Reverter demana que es facin menys informes i es passi ja, d’una vegada per totes, a les actuacions.

500 habitants a sobre

A hores d’ara encara però ni tan sols hi ha acord sobre qui és el propietari de la cinglera de Castellfollit. El Parc Natural i l’Agència Catalana de l’Aigua discuteixen a qui li pertoca. També lamenten que, un cop es va decidir fer la feina, no entenen que hi hagi hagut aturades en la feina. La imatge de postal de la cinglera és només una quarta part del total real d’aquest espai. Les actuacions diuen que no es poden postergar més i recorden que dels gairebé 1.000 habitants del municipi, uns 500 viuen a sobre aquest espai cada cop més amenaçat.