Amb una sensació agredolça, Carlos Martínez s’acomiada de la Unió Esportiva Olot. Després de tres anys defensant la samarreta garrotxina, Martínez aprofita el que considera una “gran oportunitat” del Vila-real des de tots els punts de vista. El club admet que perd a un dels tòtems del seu projecte però es desfà en elogis cap a ell.

Costa marxar d’un lloc on un gaudeix amb el què fa... i si no que li diguin a Carlos Martínez, que amb tres temporades s’havia convertit en un dels ídols de l’afició i protagonista ja de moments d’or de la història de la Unió Esportiva Olot. El Vila-real però s’ha presentat amb un caramel al que, com ha assegurat el mateix Martínez, no ha pogut dir que no.

L’oferta del Vila-real ha estat temptadora per totes bandes. A banda de fer gols, marca de la casa d’un davanter killer com Carlos, serà la veu de l’experiència del filial groguet i se li entreobren les portes del primer equip dels de Castelló, que juguen a Primera Divisió espanyola.

El club perd un dels seus mites malgrat tenir contracte però no vol que la història d’amor amb Carlos Martínez acabi. El seu president, Joan Agustí, en destaca la formalitat, el compromís i la serietat. Una serietat que ha arribat fins al final.

En el seu comiat, Agustí ha revelat un detall que demostra segons ell el compromís de Carlos amb el projecte de l’Olot: tot i els 100 quilòmetres diaris per venir a entrenar, en tres anys només ha faltat un sol dia i per un refredat.