La falta de treball de qualitat o la poca inserció dibuixen un col·lectiu que veuen oblidat de les estadístiques. La nota positiva del 2016 és que els voluntaris no han deixat de pujar fins a màxims històrics.

La presentació de la Memòria (Jordi Altesa) 

Els brots verds de l’economia no arriben a les classes més baixes. Ho porta assenyalant cada any Càritas Garrotxa i aquest 2016 diu que la tònica es manté pràcticament igual. El perfil de la persona que atenen és de nacionalitat espanyola, amb fills a càrrec que no tenen feina ni ingressos i viuen de lloguer. Una precarietat que els desconnecta de la resta de la societat i els resta possibilitats de tenir oportunitats. Per exemple, el Centre de Distribució d’Aliments va atendre 692 nuclis familiars, el que suposa dos menys que l’any anterior. Tot i això, el nombre d’ajuts ha pujat en 30 i arriba fins als 3.865. L’escenari actual el marca la falta de treball de qualitat segons el president de Càritas Garrotxa, Carles Oller.

Només un contracte indefinit

Aquesta situació va també amb l’aparició del que defineixen com “una nova forma de pobresa automarginal” i que els porta a marcar-se com a reptes per al 2017 enfortir els lligams amb les empreses per millorar les dades de la inserció laboral. I és que, en projectes d’orientació laboral, es van fer 60 col·locacions i només una va ser amb contracte indefinit.

Més voluntaris que mai

La nota positiva de l’any 2016 de Càritas és que la societat no dona l’esquena i el nombre de voluntaris registra màxims històrics, com ha destacat el coordinador de Càritas, Josep Lorca.

Companyia a gent gran i fons

Una altra gran línia d’actuació és la gent gran. El projecte ‘Ser Gran Amb Dignitat’ ha tingut 24 voluntaris que han escoltat i compartit temps amb 24 persones, sobretot dones de més de 81 anys que viuen soles. Càritas també té el projecte ‘Apadrina 1 Avi’ que ha tingut 67 voluntaris, 59 noies i 8 nois de tres centres d’Olot i un de Besalú que han fet companyia a 111 avis de residències de la comarca. Pel què fa als fons, el 60% dels ingressos venen d’aportacions directes, un 30% venen de campanyes concretes i el 10% restant d’aportacions de les almoines de les parròquies.