Els grocs acaben condemnats a la pròrroga al camp del Castellar després d'haver estat vius tota l'eliminatòria.

L'alegria es va quedar al Pepín Valls (Ràdio La Vall)

Tot un any de somni que s'ha acabat amb un malson. Així es podria definir la temporada del Bosc de Tosca, que, sense marcar-s'ho a l'estiu, ha estat sempre a la part més alta de Segona Catalana, a prop de l'ascens a Primera, i que ha caigut quan fa més mal, en el play-off. I ben bé al final, perquè la seva eliminatòria de promoció contra el Castellar del Vallès va necessitar una pròrroga per decidir-se.

En els 180 minuts reglamentaris de la fase d'ascens, ningú no va ser capaç de batre ningú. Tant a Bosc de Tosca com a Castellar, els partits van acabar amb empat a zero. La tensió i els nervis propis d'unes cites tan importants van guanyar la partida al futbol, i va fer falta mitja hora més per desencallar la situació. No es va arribar als penals, perquè el Castellar va colpejar al principi de la pròrroga (93') i va sentenciar al final (120'). El Bosc de Tosca no va poder trobar l'empat a un que li hauria donat l'ascens i va viure un final massa cruel per a una temporada tan bonica i meritòria.

Seran dos

El curs que ve, el Bosc de Tosca començarà la seva tercera temporada consecutiva a Segona Catalana i s'enfrontarà a un altre conjunt garrotxí, el Sant Jaume, que va aconseguir l'ascens després de superar el Llançà (0-0 i 1-0).