A Olot el sistema educatiu garanteix l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Aquesta és la conclusió a la que arriba un estudi de la Fundació Bofill que ressalta el model que s’ha implantat des de fa quasi un quart de segle a la ciutat per repartir alumnes que tenen més dificultats per cursar els estudis.

JORDI ALTESA | Són alumnes amb necessitats educatives especials que tenen problemes per seguir les classes per diferents motius ja sigui d’origen o perquè els costa seguir la formació. El que s’ha fet a Olot és repartir aquests alumnes de manera equitativa a tots els centres, siguin públics o concertats. Així s’evita que en determinades zones hi hagi aules on aquest nombre d’alumnes sigui més elevat. Aquests alumnes un cop seleccionats es reparteixen entre els diferents centres en una ràtio que ara és d’entre 7 i 8 alumnes per aula. Temps enrere era menor ja que les necessitats han anat creixent seguint la pròpia evolució de la societat. La principal diferència del que passa a Olot i no a altres municipis de Catalunya és aquest repartiment que afecta tan a centres públics com concertats.

Ara la Fundació Jaume Bofill ha ressaltat aquest model educatiu en els casos concrets d’Olot, però també de Girona, Manlleu, Valls, Mataró i Terrassa. Segons aquest estudi el que es garanteix és que se’ls pot integrar dintre el grup i que a la llarga tinguin més oportunitats i un millor rendiment educatiu.

Posar en marxa un projecte semblant demana de la col·laboració de diferents actors i una feina constant, segons expliquen des de l'Ajuntament. La detecció dels casos, el repartiment just reconegut en els contractes programes amb els centres o l’estructura de diferents comissions són part del funcionament intern que en garanteix el bon funcionament. També pot ser una de les claus de que, tot i la crisi tingui efectes notoris a la Garrotxa, la conflictivitat social pugui ser menor comparat en altres llocs.