La galeria Les Voltes, al carrer Tomàs d'Olot (Pau Masó)

No és que faci nosa, sinó que ha arribat el seu final. Com ho faria un bon pintor, la galeria Les Voltes  desapareixerà del quadre artístic d’Olot el pròxim mes de març. Baixant el carrer Tomàs, enmig de les pedres rugoses, amagat sota dues voltes enrajolades que t’obliguen a ajupir-te per veure què hi ha a dins, allà hi quedarà mig segle de vida, mig segle d’art, mig segle de records.

"La gent venia expressament a Olot a comprar art"

I és que és l’art, en si, és el que la Fina, propietària de la galeria, ha trobat a faltar els últims anys. Els traçats pictòrics d’Olot s’han anat esborrant.

El minimalisme, la decadència de l’art, la decadència de la vida artística de la ciutat, la pandèmia... tot és un cromatisme que ha portat a la jubilació.

El temps és una de les poques coses que la pintura no pot capturar i els canvis han estat punyals per una de les galeries més històriques d’Olot. Després de cinquanta anys, l’art ha buidat Les Voltes, i Les Voltes buidaran l’art.