A Olot hi ha un metre quadrat de supermercat per cada 3 habitants. Una xifra que, comparativament amb ciutats com Vic o Manresa, és baixa. A la capital d’Osona la xifra arriba a ser de més de 4. L’obertura d’un nou hipermercat torna a posar a debat el nombre de comerços d’aquesta mena que necessita Olot però l’Ajuntament diu que les empreses tenen els seus càlculs fets abans de posar-se en una aventura que costa a vegades milions d’euros.

Les obres del nou centre Esclat (David Planella)

Segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, a Olot el 2015 hi havia 17 supermercats i hipermercats que ocupen més de 10.000 metres quadrats, amb sis centres que ocupaven més de 1.000 metres cada un. Unes dades que compten el Lidl que aviat farà un any que va tancar i en canvi no tenen present el segon Mercadona ni el Caprabo de Les Preses ni tampoc el nou Esclat, que serà de les més grans superfícies comercials que hi haurà a tota la comarca. És sostenible? L’Ajuntament d’Olot admet a preguntes de Ràdio Olot que s’hi ha pensat però explica que a hores d’ara l’obertura de nous establiments com el futur Esclat ja surten a compte.

La dada estadística que dóna la Generalitat referent a la superfície comercial d´ús comercial és que per cada 1.000 metres quadrats de supermercats hi ha 300 habitants. Una xifra que és més baixa comparada amb altres capitals de comarca com Igualada (323), Manresa (383) i Vic, que lidera el rànquing amb 444.

Enemics del comerç local? 

La regidora d’ocupació, Nuri Zambrano, ha assegurat que la política del consistori ha estat apostar pel centre per tal de contraposar l’efecte de que la gent l’abandoni per fer les seves compres. Tampoc creu que obrir una gran superfície comercial vagi en contra. Posa com a exemple l’obertura d’un supermercat Mercadona al centre que ha permès també revitalitzar la zona i fins i tot que el petit comerç contracti més personal.