Aquesta nit es compliran 25 anys del segrest de la farmacèutica d'Olot, Maria Àngels Feliu. El captiveri no polític més llarg de la història de l'Estat Espanyol va durar 492 dies i va marcar profundament la societat olotina. Es van processar a vuit persones, de les quals 5 se'ls van condemnar a penes que anaven dels 14 als 22 anys de presó. Un quart de segle més tard, la víctima intenta fer vida normal mentre que els seus segrestadors ja estan tots en llibertat.

Segons recull la sentència de l'Audiència de Girona del 10 d'abril del 2003, a Maria Àngels Feliu la van segrestar el 20 de novembre del 1992 quan eren tres quarts de deu del vespre. Dos homes l'havien seguida des de la farmàcia situada a la carretera de Santa Pau, fins a casa seva. Ho havien intentat fins a quatre vegades però sempre havien avortat l'operació per diversos motius organitzatius. Amb una arma de foc retallada i passa muntanyes l'assalten a l'interior del seu pàrquing al carrer Pere Lloses. Eren el Policia municipal, Toni Guirado, i José Luís Paz García, conegut com a Pato, veí de Camprodon i que havia regentat el bar Pink Panter de la població.

L'obliguen a entrar a l'interior del seient del darrere del seu propi cotxe i la traslladen al Triai on s'afegiria el segon policia local implicat en la trama, Josep Zambrano. Allà l'obliguen a sortir del seu vehicle i tanquen Maria Àngels Feliu al portamaletes del cotxe de Toni Guirado, un fort Scort. Ell és qui en solitari trasllada la víctima pel coll de Bracons fins a Sant Pere de Torelló, en concret al número 8 del Passatge Pujol, on hi viu Ramon Ullastre, un guarda forestal que Guirado coneixia de quan va treballar de policia local al municipi, amb la seva dona, Montserrat Teixidor.

Ullastre no és a casa i Guirado l'espera. Al veure que es retarda més del compte, pensa que l'operació s'ha avortat una vegada més. El matrimoni viu amb la seva filla menor d'edat. Guirado marxa i Ullastre, juntament amb un cambrer anomenat Sebastià Comas, Iñaki, tanquen a la farmacèutica en un zulu fosc, humit i de molt reduïdes dimensions, construït a l'interior d'un armari empotrat als baixos de la casa familiar on la víctima no podia ni posar-se dreta ni estirar-se. Una ràdio connectada al menjador de la casa, la va acompanyar durant els 16 mesos que va durar el captiveri. Gràcies a ella, tenia noció del temps i sabia en quina època de l'any es trobava.

 La trucada i l'inici d'un cas mediàtic

A Olot, del 21 al 29 de novembre del 1992, un germà de Maria Àngels Feliu rep la trucada de Ramon Ullastre anunciant que la tenien segrestada. També van enviar una cinta de casset amb la veu de la víctima suplicant el pagament del rescat, que oscil·lava entre els 25 i els 500 milions de pessetes. Segons la sentència, hi va haver fins a quatre intents de pagament, però no van es van acabar materialitzant per diverses circumstàncies. El portaveu de la família, Joan Capdevila, negava l'any 92 que s'hagués pagat res a canvi de l'alliberament.

A Olot, el segrest de Maria Àngels Feliu va trastornar la vida tranquil·la i rutinària de la ciutat. Centenars de periodistes s'hi van instal·lar a la recerca de qualsevol pista que pogués donar llum al cas. El 5 de desembre del 92, 11 mil persones es manifesten pels carrers exigint l'alliberament de la farmacèutica. El 12 del mateix mes, el detectiu especialitzat en segrestos, Eugenio Vélez Troya, és contractat per la família. Gairebé un mes més tard, el 13 de gener del 1993 s'incorpora a la investigació l'empresa britànica, Control Risk, especialitzada en mediació de segrestos. Maria Àngels Feliu passaria el seu primer Nadal al zulu de Sant Pere de Torelló lluny de la seva família.

Primers detinguts

Anaven passant els mesos i la incertesa alimenta la hipòtesi de la mort de Feliu. El 27 de maig surt a escena Francisco Evangelista que assegura que Joan Casals i Xavier Bassa li havien proposat fer un segrest.

Aquesta declaració fa que el 30 d'octubre la Guàrdia Civil detingui els dos homes, acusats del segrest i la mort de Feliu i els enviïn directament a la presó. El mateix Joan Casals, fill de Ripoll, negava els fets.

Casals I Bassa van ser els cap de turc d'una investigació que estava encallada i que ni guàrdia civil ni Policia nacional van saber resoldre en aquell moment. El portaveu de la família, Joan Capdevila, tampoc tenia clar que hi poguessin tenir quelcom a veure.

Paral·lelament, les hipòtesis sobre què se n'havia fet de la farmacèutica alimentaven programes de televisió escombraria que també van acabar als tribunals denunciats per les calúmnies que, de forma impune, es van dedicar a escampar sobre la víctima.

A banda de Guirado i Ullastre, la banda de segrestadors la integraven Montserrat Teixidor, dona del vigilant de Sant Pere de Torelló, José Luís Paz García, veí de Camprodon, conegut com a Pato i Sebastià Comas, conegut com a Iñaki.

L'Iñaki, que es dedicava a l'hostaleria, era l'encarregat de vigilar la farmacèutica. Li portava menjar, alguns utensilis i fins i tot alguns llibres i la custodiava sobretot a les nits fins que es va plantejar alliberar-la perquè allò durava massa temps i no hi havia previst un desenllaç clar. Així que l'Iñaki busca el moment adequat per posar fi a aquella situació, tal com va explicar en el seu moment Miguel Gómez Alarcón, tinent coronel de la Guàrdia Civil que va dirigir les investigacions.

L'alliberament

La matinada del 27 de març del 1994, Sebastià Comas decideix alliberar a Maria Àngels Feliu a la pujada de la benzinera "Els Xops" de Lliçà de Dalt. Allà, demana ajut al responsable de la benzinera que, de seguida, avisa la Guàrdia Civil. Era el dia de Rams. Feliu arriba a Olot després dels primers exàmens mèdics a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i fa aquestes declaracions davant una expectació mediàtica i social sense precedents.

A la recepció de Feliu a l'Ajuntament d'Olot, la farmacèutica no tenia paraules per la gran quantitat de gent que l'havia volgut acompanyar en aquell moment. Ràdio Olot retransmetia l'acte en directe amb veu de la periodista Ester Carreras.

L'alliberament de Feliu fa que el jutge deixi en llibertat a Casals i Bassa però els manté processats a la causa. Van haver de passar cinc anys des de l'alliberament perquè la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil aconseguís trobar els responsables del segrest. El 8 de març del 1999, l'UCO, tramet un informe al jutjat número 1 d'Olot on detallava les seves sospites sobre dos policies locals de la ciutat que podrien haver participat del segrest. La jutgessa instructora era Pilar del Castillo, que tot just havia acabat d'arribar a la ciutat i que de forma automàtica decreta el secret de sumari activant totes les alarmes.

La Policia Local, en el punt de mira

La matinada del deu de març, el Diari de Girona, el Punt i la Revista Interviú publiquen simultàniament que s'investiguen alguns agents de la Policia Local d'Olot per la seva presumpta implicació amb el cas Feliu. La notícia genera una forta pressió a la ciutat, però sobretot, sobre Toni Guirado que encara estava en actiu al cos fins que davant el seu cap, Josep Torrent, s'ensorra i confessa tota la veritat. L'envien al jutjat i allà ho explica tot. La Policia Local queda fortament tocada i l'alcaldessa del moment, Isabel Brussosa, ha de convocar una roda de premsa de suport als municipals.

Davant la jutgessa, Toni Guirado dóna els noms d'Ullastre, Teixidor, Comas i de García, que hauria entrat al grup portat per un altre agent de la Policia Local, Josep Zambrano, que va accedir-hi, però no va arribar a ser detingut perquè havia mort l'any 1997. Van haver-hi més encausats com Joan Manel Pérez Funes, exentrenador esportiu del Vic, que se n'hauria desentès a última hora. Es va decretar presó preventiva per a tots ells.

El judici arriba 10 anys després

El novembre del 2002 va arribar el judici, deu anys després del segrest. Maria Àngels Feliu no havia vist encara als seus segrestadors en persona. A la vista, no va voler separacions físiques i quan va entrar a la sala se'ls va mirar fixament als ulls. Cap d'ells li va aguantar la mirada. Cap.

Després d'un judici intens, l'audiència de Girona va condemnar a penes de 14 a 22 anys de presó a 5 dels 8 processats pel segrest de Maria Àngels Feliu.

Pena màxima per Guirado i Ullastre per un delicte de detenció il·legal i un altre de lesions greus. A tots dos se'ls va atribuir l'organització del segrest i la cerca de la resta de processats. A Montserrat Teixidor la van condemnar a 18 anys de presó perquè entenien que estava al cas de la situació i de que la segrestada estava sota de casa seva mentre ells feien vida normal.

A José Luís Paz el van condemnar a 14 anys de presó i a Sebastià Comas a 17. En canvi, el jutge va absoldre a Joan Casals, Xavier Bassa i a l'exentrenador del Vic Juan Manuel Pérez Funes. A la sentència, el magistrat va considerar que no hi havia proves que acreditessin la seva participació en el segrest.

Les sentències es van elevar al Suprem perquè els advocats van recórrer, però aquest no hi va fer cap mena de modificació.

25 anys després tots els empresonats ja són en llibertat

Passats tots aquests anys, cap dels processats són a la presó i per a tots s'ha acabat l'ordre d'allunyament de cinc anys que va imposar el jutge. Tots ells han anat aconseguint la llibertat, l'un darrere l'altre, perquè es van beneficiar del codi penal del franquisme que permetia reduir pena a canvi de treballs dins la presó.

Maria Àngels Feliu, per la seva banda, ha recuperat la normalitat intentant ser una persona anònima, tot i que el seu nom ha anat sortint periòdicament en alguns mitjans de comunicació. Ella, precisament, vol fugir-ne perquè els mitjans també l'han perjudicat durant aquests 25 anys. De fet, la premsa seriosa també ha hagut de fer autocrítica sobre com van tractar tot el que va passar durant aquells mesos i a posteriori. Amb tot, la vida continua i per a molts ciutadans del país, 25 anys després, Olot continua sent la ciutat de la farmacèutica. Per l'estat espanyol, aquest continua essent el segrest no polític més llarg de tota la seva història criminal.