Pau Masó analitza la falta de gol de la Unió Esportiva Olot

Ja ho deia Alfredo di Stéfano a la seva època: “Un partit sense gols és com un diumenge sense sol”. I és que poques vegades l’absència de gols ha permès a un partit ser entretingut, emocionant o decisiu. El futbol sense gols és poca cosa. Alegria, diversió, èxit, adrenalina, memòria, però també ràbia, desesperació, frustració i impotència són algunes de les sensacions que desprèn el gol: allò que es defineix com l’acte de passar la pilota per la porteria i que pot ser motiu de celebració per alguns o motiu de desolació per altres.

Aquesta temporada, a l'Estadi Municipal, hi ha fet sol, vent, pluja i núvol, però sí que és cert que fent cas a Di Stéfano, hem passat més d’un diumenge sense veure l’astre solar. Concretament, han estat cinc els partits a casa en els quals l’Olot no ha marcat cap gol. Un fet que aquesta temporada s’ha repetit fins a dotze vegades. És a dir, l’Olot no ha marcat en una dotzena d’enfrontaments dels 29 disputats fins ara, cosa que l'ha convertit en el quart equip de la classificació que en més partits ha deixat la porteria visitant a zero.

La Unió Esportiva Olot ha disputat massa diumenges sense veure el sol. L’equip de Rodri, i també el d’Arnau Sala, ha perseguit durant tota la temporada la que és la seva assignatura pendent d’enguany: ficar la pilota a dins. 28 són els gols que ha marcat l’Olot, nou dianes menys que la temporada passada en la mateixa altura de la competició. Ara mateix, l’Olot és el 15è equip menys golejador dels 80 equips que formen els quatre grups de la Segona Divisió B. I filant més prim, l’equip olotí és el sisè conjunt que menys gols ha marcat del grup tres. Només es veu superat pel Badalona (26 gols), l'Alcoià (26), l'Olímpic de Xàtiva (23), el Sant Andreu (23) i l'Elx Il·licità (22).

Filant encara més prim, si considerem a Carlos Martínez, Uri Santos i David Corominas com el trident ofensiu de l’Olot, entre tots sumen quinze gols. Això són onzw dianes menys que el curs 2013-14, quan en van fer 26. Mirant jugador per jugador, el que més ha disminuït la seva efectivitat de cara a porteria ha estat Coro, qui va sorprendre a tothom marcant tretze gols la temporada passada però qui ha generat dubtes marcant només tres gols a falta de nou jornades per acabar la competició d’enguany. Tant Uri com Carlos Martínez continuen, de moment, les seves dinàmiques golejadores de l’any passat, tot i que ara Carlos no veu porteria des de fa vuit jornades.

La necessitat golejadora de la Unió Esportiva Olot és real, existeix, i es contempla des de l’equip i l’afició. L’arribada d’homes com Enric Gallego o Antonio Trujillo no han aconseguit redirigir la situació. Els olotins marquen un gol cada 93 minuts, cosa que ha fet que aquesta temporada qualsevol expectativa hagi pogut quedar reduïda per la necessitat golejadora de l’equip. Però queden nou jornades en què cal tenir paciència, esperar i continuar anant a l’Estadi faci vent, fred o pluja, perquè qualsevol diumenge pot tornar a sortir el sol.