Tot just fa una setmana que va començar la nostra aventura i ja hem pogut tastar, de primera mà, la cara més dolça del viatge. Creuar Espanya fent autoestop ha estat relativament fàcil i les estones d'espera a les diferents carreteres de l'Estat han esdevingut entretingudes.

Les sensacions d'aquests últims dies són una mica estranyes. D'una banda, se'm fa difícil pensar que no tornaré a trepitjar terres catalanes fins d'aquí a dos anys, i també se'm fa complicat concebre que no veuré a la gent més propera durant aquest període. Però per altra banda, i en contraposició a aquest sentiment d'enyorança, brota dins meu la il·lusió de continuar viatjant, sabent que això és el que realment m'alimenta la felicitat.

Avui, si tot va com ha d'anar, deixarem Espanya i, un cop creuem l’Estret, ens endinsarem al continent africà.

El que hem recorregut fins ara tan sols ha estat una petita prova, un entrant de tot el que vindrà. Ara sí, comença l'aventura!

Adrià Homs