Músics i culleres… Tortellà està associat a aquestes paraules des de fa temps. A hores d’ara només queden dos productors de culleres de boix, el seu producte més tradicional. Un procés que, des que arriba el tronc a la fàbrica fins que es fa a la cullera poden arribar a passar fins a dos anys de temps en un procés més complex del que pot semblar.

L'artesà culleraire Ferran Fontàs al seu taller (Jordi Altesa) 

Una crisi del sector tèxtil a finals del segle XVIII va portar a la gent de Tortellà a buscar activitat econòmica als boscos, carregats aleshores de boix. Amb aquest material es van començar a fer les populars culleres. En aquell segle XVIII, el poble era el segon nucli més important de la comarca després d’Olot empès també per l’activitat econòmica culleraire. El temps ha passat i, malgrat el prestigi que tenen, només dues empreses mantenen viva aquesta tradició tan local. N’ha parlat al ‘Via Oral’ l’artesà culleraire Ferran Fontàs.

De pares a fills

Aprendre a fer culleres i la resta d’eines és una tradició que passa de pares a fills i porta molta feina abans no es depura la tècnica per donar a la fusta tota la forma que es vol i demanen les desenes d’estris que poden fer. A banda, és un treball lent ja que la fusta de boix un cop arriba del Pirineu s’ha de deixar assecar un bon temps, a més que s’ha de tallar de setembre a març perquè sinó queda la saba dins la fusta i les culleres queden negres. Un cop el tronc s’ha assecat, primer es passa la peça per la serra, després es poleix i finalment se li dóna el toc final en uns tambors.

Fontàs ha explicat en aquest programa que poca gent coneix tot el procés que hi ha per fer una cullera de boix.

Recupera el 'Via Oral' dedicat a les culleres de Tortellà