A la Garrotxa hi ha municipis amb canonades d’aigua que perden més de la meitat de la que transporten. Ho alerten des del Consorci de Medi Ambient: no diuen quins són però recorden que la comarca no està connectada a cap xarxa general d’aigua i la gestió és la seva responsabilitat. Els motius són que les canonades són velles o tenen forats.

Són pobles on, per cada litre d’aigua potable que gasta una família, se n’ha perdut un altre pel camí.  És la típica dada que alarma quan l’aigua va escassa i que s’hauria d’arreglar en temps de més abundància i això és que els demana el Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa als municipis. No els volen delatar públicament però sí que assenyalen que les pèrdues en alguns llocs superen el 50% perquè les canonades són velles i tenen forats. Això vol dir que la comarca, que acaba gastant el mateix que la mitjana catalana, en realitat es deixa perdre moltes reserves per no invertir-hi segons assegura el director del consorci, Francesc Canalias.

Autoabastits 

Canalias recorda que la Garrotxa és autosuficient en matèria d’aigua ja que no està connectada a cap xarxa general com podria ser la xarxa Ter-Llobregat i que tots els alcaldes ja van firmar un acord per gestionar el cicle de l’aigua per evitar episodis de sequera. Tenir unes canonades sense forats i amb poques pèrdues és un dels principals reptes.

L'aigua a la comarca

En una entrevista a el programa ‘El Mirador de l’Observatori’ de Ràdio Olot, Canalias ha explicat que en reserves d’aigua la Garrotxa té dues cares. Per una banda, hi ha la Baixa Garrotxa que es nodreix de les reserves de la Vall d’en Bas que actua com un dipòsit, malgrat no estar sempre. Aqueta zona té aigua de molt bona qualitat que contrasta amb l’Alta Garrotxa. Allà el problema és la presència de guix, Beuda n’és un exemple clar, que es barreja amb l’aigua i l’empobreix. Per això, es necessita o barrejar-la amb aigua de més qualitat o fer estacions de tractament i depuració com la que s’ha estrenat fa poc a Sant Jaume de Llierca.

Recupera el 5è 'Mirador de l'Observatori'