Si el patrimoni cultural ha d’estar al seu lloc d’origen o a un punt on estigui més segur és un debat que fa temps que es viu a zones com la Garrotxa. Moltes vegades hi ha hagut la temptació de portar aquest patrimoni a Girona o Barcelona per qüestions de seguretat. A partir d’aquí neix un debat de fins a on ha de renunciar una població a les peces d’art que li donen identitat per garantir-ne la seva seguretat.

Una talla del santuari del Collell, a Sant Ferriol (Jordi Altesa)

L’església de Sant Esteve d’Olot és considerada, segons el Bisbat, la que té més patrimoni després de la Catedral de Girona. Per aquesta raó moltes vegades s’ha proposat traslladar aquestes peces a Girona on gaudirien d’una major seguretat. L’església de Sant Esteve ha creat una associació per protegir aquest patrimoni cultural sense necessitat que sigui traslladat. Un debat que és a Olot però també amb altres elements artístics valuosos que hi ha a la comarca. Sobre aquest tema n’ha parlat el criminòleg i expert en delinqüència contra el patrimoni cultural, Marc Balcells al ‘Via Oral’ de Ràdio Olot. El mateix Balcells explica que hi ha dos punts de vista molt marcats: un universalista que ja està d’acord amb el trasllat i un nacionalista que no concep una obra d’art fora del seu lloc d’origen.

Els robatoris i falsificacions d'art

No són pocs els casos que hi ha hagut de robatoris, falsificació, vandalisme i destrucció del patrimoni cultural i obres d’art al llarg de la història. Aquests tipus de crim estan cada cop més regulats i controlats per les lleis i la policia. La criminologia dedicada al tema ens permet conèixer els diferents perills pels quals poden passar les obres d’art arreu del món. Més que el robatori de les obres d’art més famoses, també preocupa molt el furt de peces menys conegudes però amb un alt valor patrimonial que un cop robades costa molt de recuperar. Balcells explica que moltes vegades s’han trobat peces d’art a llocs com els mercats d’antiquaris.

Es recupera allò robat?

Marc Balcells també ha explicat que un cop robada una peça d’art és molt complicat recuperar-la. Quan es roben peces molt conegudes se li dóna molta publicitat al robatori per part dels mitjans de comunicació i és molt complicat que els lladres la puguin col·locar al mercat. Per aquesta causa moltes vegades no tenen una altra sortida que destruir-les o fer-les desaparèixer per evitar la condemna.