L’Alta Garrotxa, l’espai natural protegit més gran de la demarcació, espera recuperar el temps perdut durant les retallades. El Consorci que gestiona l’espai va passar d’un pressupost de 700m€ fins al 2010 a un de 200m€ des del 2012. Aquest diumenge s’ha estrenat la nova teulada del refugi de Sant Aniol, l’espai més emblemàtic de la zona. Unes obres fetes amb aportacions voluntàries i de manera quasi artesana.

Obres de millora a la teulada (Amics de Sant Aniol) 

Els responsables de la zona es prenen les obres del refugi com un símbol de tot l’espai natural. S’ha fet la teulada de l’edifici després de que s’ensorrés i amenacés dur a la ruïna tota la construcció. Han hagut de ser voluntaris els que portessin material a l’esquena fins a Sant Aniol d’Aguja i que recollissin gran parts del finançament buscant-se la vida. Queda feina per fer perquè l’edifici sigui un refugi actiu però almenys s’ha garantit el futur a llarg termini de l’espai, com explica des del Consorci de l’Alta Garrotxa Francesc Canalias.

24.000 persones per Sadernes

Més de 24.000 persones van visitar la zona d’aquest refugi en aquests mesos de bon temps, que és quan es regularitza l’accés amb cotxe des de Sadernes. Són sobretot gent jove i caminants i asseguren que hi ha hagut els mínims problemes.

El Pla especial, "molt aviat"

El Consorci continua esperant des de fa cinc anys ja que la Generalitat desencalli el Pla Especial de protecció. Canalias ha explicat que l’última conversa que van tenir amb el govern català els van prometre que “molt aviat” hi hauria novetats

Un espai molt gran que ha estat zona de pas

L’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa supera les 32.000 hectàrees i duplica el que té el Parc Natural de la Zona Volcànica. A la demarcació només se li acosta el massís de les Gavarres i a Catalunya el guanyen el Cadí Moixeró amb 45.000 hectàrees i l’Alt Pirineu amb més de 80.000.  Històricament, l’Alta Garrotxa ha estat una zona de pas i punt de trobada com demostren celebracions com la de l’Aplec dels francesos. Molts d’aquest camins i rutes es van senyalitzar quan el Consorci tenia diners i personal per a fer-ho. Ara, les sis principals rutes formen part de la xarxa de senders Itinerànnia.