Arriba a la recta final un mandat municipal marcat per la situació econòmica. Les inversions cares dels temps de bonança, crèdits per pagar acompanyats d’una reducció dràstica d’ingressos ha posat contra les cordes a molts ajuntaments que han trobat solucions variades. Molts alcaldes afirmen que, sobretot en els dos primers anys, la situació ha estat especialment delicada.

La situació en alguns casos ha estat complicada també per la posada en funcionament de lleis de racionalització municipal que han obligat a prendre decisions que fugien de la lògica del poble. Ho ha explicat l’alcalde d’Argelaguer, Josep Dorca, que qualifica de “maldecap” la nova llei però assegura que han tingut sort dels tècnics.

Un dels llocs on la situació ha estat especialment complicada és a Castellfollit de la Roca ja que a banda de la reducció d’ingressos, els costos judicials i l’amenaça d’enderroc de l’edifici del consistori s’han saldat amb deutes als quals haurà de fer front el proper equip de govern. L’actual alcalde, Moisès Coromina, ho atribueix a les poques hectàrees que té i que no li han permès treure rendiment de l’expansió urbanística.

En el cas de Montagut i Oix el problema va estar segons la seva alcaldessa amb la plantilla. Diu l’alcaldessa Mònica Boix que n’hi havia més de la que es podien permetre i que l’organització municipal no era eficient. Per això, recorda que el primer any va ser més complicat.

Un altre dels capítols complicats d’aquest mandat ha estat allò que es coneix com a tensions de tresoreria quan un deute pendent amb una altra administració no ha permès fer front a un deute amb un proveïdors o constructor. En aquest aspecte ha estat la Generalitat qui ha causat més malestar perquè als proveïdors no se’ls podia pagar. Això els ha obligat a ser mes cauts com explica l’alcalde de Sant Ferriol, Josep Masmitjà.

En d’altres llocs però la situació econòmica no és tan complicada. De fet, a llocs com Les Preses han aconseguit que el deute arribi a ser de zero. També estan en situació envejable consistoris com el de la Vall de Bianya o Sales de Llierca, que també tenen l’endeutament a zero.