Maià de Montcal torna a guardar en un calaix el projecte per urbanitzar el Molí d’en Llorenç. Aquest espai de 200 parcel·les portarà mig segle pendent de posar-se apunt per acollir els veïns. Ara mateix la crisi fa que molta gent no es pugui permetre els entre 15.000€ i 20.000€ que valdria deixar l'espai en condicions. Els que hi viuen, ara mateix ho fan dins de l'al·legalitat. 

Un dels carrers de la urbanització del Molí d'en Llorenç (elpuntavui.cat)

JORDI ALTESA | El Molí d’en Llorenç continua sent un maldecap per a l’Ajuntament de Maià de Montcal. Aquest poble, de poc més de 400 habitants, té des de fa dècades aquest projecte per urbanitzar aquesta zona on unes 200 famílies hi tenen parcel·les contractades. El temps ha anat passant i quan es va decidir fer una urbanització amb totes les condicions es va ensopegar amb la crisi econòmica. El projecte ara almenys està escrit i fet i té un cost de 4M€. L’alcalde de Maià de Montcal, Joan Gainza, ha explicat a Ràdio Olot que tot i que el cost baixés a la meitat quan s’adjudiqués, l'Ajuntament no podria fer front a la seva part, com els passa "a la majoria de famílies". 

El pressupost de Maià s’ha reduït ja considerablement. Ha passat de ser de mig milió d’euros el 2011 a 365.000€ aquest any. Amb aquesta reducció, ara mateix pel consistori és inviable fer front al cost de la redacció dels projectes pels arquitectes, motiu pel qual esperen des de fa temps una subvenció de la Generalitat que no hi ha manera de que arribi. 

Des de fa temps que es demana al Govern català quina és la previsió de pagaments i Gainza ha arribat a la conclusió de que la solució al problema és més de caràcter polític que no pas de problemes de tresoreria.

Mentrestant, l’únic que pot fer el consistori amb les seves disponibilitats pressupostàries ha estat instal·lar un plafó per a les bústies i grava al terra. I és que, n'hi ha molts que fa temps que ja van construir les seves cases a l’espera de que s’urbanitzés el Molí d’en Llorenç. Una espera que, amb la previsió actual, pot ser que hagin passat uns 50 anys. Això crea una situació d’al·legalitat ja que viuen en uns llocs que en realitat no podrien habitar. De fet, a l’hora de pagar impostos ho fan com a solar ja que la zona no està habilitada per viure. Amb quasi mig segle aquestes parcel·les, a tocar de la N-260, han passat ja de pares a fills.