Avui es compleixen 75 anys de la fi de la Guerra Civil a Olot. Les tropes franquistes feien la seva entrada a la Garrotxa mentre riuades de gent de tota Catalunya fugien cap a la frontera francesa. Un esdeveniment que provocaria un canvi profund en la societat olotina.

Les tropes franquistes a la Plaça Major d'Olot (Arxiu Comarcal de la Garrotxa)

JORDI ALTESA | El 7 de febrer Olot i Ripoll van caure a mans del bàndol franquista. La república se seguia desfent i a la seva agonia li quedaven menys de dos mesos per perdre una Guerra Civil que deixaria al seu darrere 200.000 morts i l’inici d’una dura etapa de postguerra marcada per la repressió, la por i la gana. Una por que, en part, ja havia començat el 1936 amb l’inici del conflicte que portaria a grups d’esquerres a cometre assassinats i a la crema, total o parcial, d’esglésies i convents. Per a protegir-se, Olot havia dinamitat pràcticament tots els ponts d’accés a la ciutat per fer més complicada l’arribada de les tropes franquistes encapçalades pel coronel Ricardo Alonso Vega. Tot i això, l’entrada del conegut com a bàndol “nacional” va ser inevitable. Temps abans l’aviació italiana ja havia bombardejat la carretera de Sant Joan de les Abadesses, el Morrot, el Montsacopa i la Garrinada. Abans, Olot havia estat la seu de la Generalitat republicana en plena retirada.

A la imatge de la ciutat d’Olot a principis del 39 calia sumar-hi munions de ciutadans que enfilaven cap a la frontera francesa en un llarg exili. Segons recullen testimonis de l’època el nombre de refugiats que travessaven la ciutat eren quantitats “immenses”  que anaven cap a l’Alta Garrotxa.

La fi de la guerra -alliberament per alguns, ocupació per d’altre- va provocar canvis ràpids com la creació de comissions gestores als ajuntaments i la creació dels coneguts com a “auxili social”. Una nova ideologia marcada per l’autoritarisme i pensament únic però que deixaria escletxes obertes per apropar-se a la població local. De fet, els gegants i tota la faràndula ballarien en honor a Franco en un acte on fins i tot hi van sonar sardanes per celebrar el que el règim en va dir “El año de la victoria”.

Aquests tres quarts de segle de la fi de la Guerra Civil es recorda aquest mes a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. La coneguda com la Vitrina del Mes recull fotografies, documents i retalls de premsa que reflecteixen com era el dia a dia a la comarca en el moment de la fi del conflicte.