Els més de 1.700 metres quadrats de Ca la Boera són l’últim gran canvi urbanístic que viu el centre d’Olot amb la Llei de Barris. En quasi una dècada s’han invertit 9,2M€ per rentar la cara a una de les zones més degrades de la capital de la Garrotxa.

La Plaça Campdenmàs, un dels espais on s'ha actuat. (barrivell.olot.cat)

JORDI ALTESA | Amb l’enderroc d’aquesta antiga fàbrica es posa punt i final a 9 anys amb actuacions al centre d’Olot. Primer va ser amb la Llei de Barris i amb el Contracte de Barris després. En total 9,2M€ que han permès a Olot la rehabilitació d’edificis i crear espais públics com aquest de Ca la Boera, amb dues zones de joc i un aparcament pensat només per a veïns.

A aquest nou espai de Can Tané i Ca la Boera hi haurà aquesta zona verda amb aparcament gratuït però també una zona de jocs, solucionant així dues de les demanades que més havien fet els veïns: crear zones de relació entre ells i també llocs per aparcar. Aquesta actuació, que va començar amb l’enderroc de l’antiga fàbrica ha costat al voltant de 400.000€, en part finançat pel programa europeu FEDER. Unes obres que permeten millorar la imatge d’un dels extrems del casc antic, on ja es va actuar abans amb la Plaça Campdenmàs.

A Olot encara queda pendent algun serrell del Contracte de Barris, com per exemple actuacions a la Fundació d’Estudis Superiors on es volen equipar aules per fer estudis formatius d’alt nivell. Espais com el Passeig de la Muralla, la Plaça de les Monges, la Vila Vella o l’Illa del Carme han estat algunes de les actuacions fetes des del 2004, quan Olot va entrar a la Llei de Barris de la Generalitat, que hi posava la meitat del finançament i la resta era del consistori. La reforma urbanística que proposava la Llei estava entesa com un pas per a la millora també a nivell social i econòmic del barri on s’actuava.