Després d’acabar amb la vida dels ancians, atenia els familiars, els donava el condol i en algun cas fins i tot els havia consolat. La nit abans d’un dels crims, Vila feia pudor d’alcohol i estava especialment eufòric, segons han relatat antics companys de feina del geriàtric de La Caritat.

Vila aquest matí abans d'escoltar les seves antigues companyes de feina (Jordi Altesa)

JORDI ALTESA | Un cop després de cometre els crims, Vila seguia al geriàtric i atenia fins i tot a les persones que acabaven de conèixer la mort dels familiars. Els donava tot tipus d’explicacions i en algun cas fins i tot havia arribat a consolar a la gent per la mort que havia fet. Ho ha explicat davant del jurat una gerocultora, Iolanda Morcillo, que també ha ressaltat que després de les morts veia al zelador especialment nerviós i que no es calmava fins que s’emportaven els cossos. Cap al final, el nerviosisme de Vila s’estenia i va assegurar que es va haver de prendre pastilles del seu pare per poder dormir. Una nit abans de cometre el crim i Vila feia pudor d’alcohol. A més va assegurar el dia abans que un pacient semblava que anés a morir perquè s’estava acomiadant. L’endemà, el propi zelador l’assassinaria.

Vila, que continua col·leccionant elogis dels seus companys per tal de com feia la feina, va explicar a diferents companyes que estava cremat i que volia buscar feina a alguna indústria càrnia de la zona. Al final, segons ha explicat la mateixa treballadora, Joan Vila es posava cada cop més nerviós.

En el judici també s’ha repassat la relació de Vila amb una pacient, la darrera que va matar, Paquita Gironès. Segons han relatat diferents testimonis, Gironès tenia fins i tot por al zelador ja que creia que la volia matar, tal i com ha explicat la gerocultora Helena Garcia.

Tot i això, no hi havia cap problema amb la resta de pacients a qui fins i tot pintava les ungles. Són algunes de les declaracions del judici que se celebra a la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Girona. Demà seguiran sent treballador de La Caritat els que tornaran a passar davant el jurat. 

CAP SOSPITA

Els treballadors asseguren que mai van tenir cap sospita de Joan Vila, que ni tan sols va confessar el seu tractament psiquiàtric. Tot i això, van notar que a finals d’estiu del 2010 estava malhumorat. Una gerocultora de La Caritat, Montserrat Coromina, ha explicat que Vila havia fet el comentari de que “estava fart de vells”. Un comentari de Vila al que no li ha volgut donar més importància ja que assegura que el treball de cuidar avis cansa i esgota. El que si que ha explicat Coromina és que a finals de l’estiu del 2010, abans de canviar el seu mètode d’assassinat per un de més cruel, Joan Vila estava de més mal humor.

En la mateixa línia s’ha expressat Maria Rosa Masoliver, gerocultora del centre que ha ressaltat que en aquell moment estava especialment nerviós i es mostrava cansat. Tot i això, en cap cas van fer una connexió entre els comentaris de Vila i el degoteig de crims en el seu torn de feina. Per això, quan el zelador va confessar les 11 morts ho van atribuir a un tipus de trastorn mental. 

I és que ningú va sospitar mai res de Joan Vila. Un treballador que era, segons s’ha explicat un gran treballador de feina amb qui es tenia una relació cordial com a mínim. Una sospita que ara algunes de les treballadores lamenten no haver tingut.

El que també s’ha repassat en el judici és l’actitud de Vila quan passava de fer d’assassí a fer de zelador. Una de les persones amb qui compartia torn, Maria Assumpció Masoliver, explica que en la darrera mort, la de Paquita Gironès, és quan el va veure més nerviós. Masoliver ha insistit, com ja van fer les seves companyes aquest dimarts, en que era Vila el que prenia decisions ja que s’havia guanyat la confiança dels treballadors. 

EL PAPER DE LA DEFENSA

De moment en aquest judici ningú qüestiona que Vila va assassinar 11 persones, tal i com es va reafirmar en la seva darrera confessió. Com ja va explicar l’advocat defensor, Carles Monguilod, la seva estratègia no és qüestionar els casos ni els assassinats, sinó el motiu que hi havia al darrere de les seves actuacions. Per això Monguilod basa les seves preguntes en demanar als treballadors que expliquin l’estat de salut de les víctimes, que en general estava molt deteriorat.

Tot i això, les gerocultures que han declarat aquest dimarts han explicat que sí que tenien una salut i una qualitat de vida tocada però no especialment més deteriorada ni en comparació amb altres pacients ni en altres dies.