Unanimitat dels partits representats al Consell Comarcal de la Garrotxa per aprimar l’estructura política. Veuen amb bons ulls que guanyi pes el Consell d’alcaldes com proposa la Generalitat, però reivindiquen la necessitat dels Consells per mancomunar serveis.

El Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, un dels serveis mancomunats destacats.

JORDI ALTESA | La conselleria de governació de la Generalitat de Catalunya està ultimant una proposta per a la reforma dels Consells Comarcals. A l’espera del que surti del debat polític, a grans línies s’està parlant de treure importància al ple del consell i que aquest pes l’assumeix el Consell d’Alcaldes. A més, consells de l’àrea metropolitana com el del Barcelonès podrien desaparèixer. Que tinguin més pes els alcaldes i que s’organitzin entre ells per governar és una mesura que compta amb el suport de les tres forces polítiques al Consell de la Garrotxa. El president comarcal, de CiU, creu que la mesura té efectes positius en diferents sentits. Assegura Joan Espona que al cap i a la fi a qui voten els ciutadans perquè els representin és als seus alcaldes. Aquest aprimament polític no ha d’implicar un aprimament dels serveis que s’ofereixen. Tots els partits coincideixen en ressaltar la tasca que es fa per ajudar als municipis i de crear organisme com el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, que després s’ha estès per la resta de Catalunya.

A l’espera del que es concreti per part del Govern, els partits admeten que l’estructura actual no respon a una necessitat política. El mateix Joan Espona qüestiona que el ple del Consell Comarcal hagi de tenir 25 consellers comarcals com té ara.

Els dos partits a l’oposició comparteixen aquest plantejament: reduir l’estructura política i el pes del ple del Consell preservant els serveis que es donen. Tant el PSC com ERC creuen que a la Garrotxa fa falta tenir diferents competències mancomunades.

Els debats per a la reforma dels consells comarcals segueixen endavant aquests dies i sembla que la legislació no entraria en vigor fins la propera convocatòria d’eleccions municipals, l’any 2015. Una reforma impulsada des de Catalunya que pot tornar a xocar amb la que està preparant el Govern Espanyol.