L’Olot ocupa la primera posició en solitari del grup 5 de Tercera. Després de 24 anys, els olotins han tornat a assolir el liderat en aquesta categoria. Ha estat gràcies a la seva victòria contra el Balaguer, que continua com a cuer del grup, però també perquè el Cornellà ha empatat contra la Grama.

Carlos, un dels jugadors més destacats del partit (Foto: Martí Albesa/Catpress)

CARLA RIERA | Els primers minuts del partit han estat de domini total de l’Olot. Un dels homes més destacats ha estat, sens dubte, Enric Vallès. L’últim fitxatge dels olotins ha entrat per primera vegada a l’onze inicial. De fet, el de Puig-Reig s’ha convertit en el principal perill a l’àrea del Balaguer, gràcies a les contínues centrades i als seus xuts a porteria. La primera gran ocasió dels olotins ha nascut de les seves botes al minut 11 i ha sorprès Nogués, que l’ha aturada en dos temps. Després d’això, Vallès s’ha encarregat de donar vida a la banda esquerra, on han nascut la majoria d’oportunitats olotines.

Malgrat aquests intents, el Balaguer continuava tancat al darrera, confiant en els contracops. Per això, l’Olot ha tingut els mateixos problemes que en els darrers partits: la falta d’efectivitat al finalitzar les jugades. Per això, els aficionats han respirat tranquils quan l’àrbitre ha assenyalat un penal sobre Vallès, que Carlos Martínez ha convertit en el primer gol (23'). Tot i que semblava que una diana decantaria el partit, els del Balaguer han reaccionat ràpidament. L’home que ha creat més perill ha estat Adrià que, en menys de tres minuts de diferència, ha protagonitzat dues ocasions que han topat amb el pal de la porteria de Fornés.

La primera part dels de Rodri s’ha caracteritzat per la dificultat en la construcció del joc, però a la segona meitat han augmentat la intensitat i, amb ella, les oportunitats. El Balaguer ha continuat amb la tònica d’abans del descans, però Vallès s’ha tornat a reivindicar amb un autèntic monòleg futbolístic. Les seves jugades arrencaven del mig del camp, on recuperava les pilotes, i es dirigien sobretot als peus d’Uri. Justament d’aquestes combinacions, però també de les accions de Carlos, n’han sorgit les principals ocasions. El partit cada vegada s’ha tornat més boig, amb un Olot que ho donava tot a l’atac. Però el segon gol no arribava i a les graderies ja hi començava a haver un cert malestar. S’han arribat a enllaçar fins a tres ocasions clares en menys de dos minuts. La jugada ha començat amb un xut de Vallès que ha topat amb un dels defenses. Aleshores, Carlos  ha aparegut per sentenciar, però l’esfèrica s’ha perdut per la línia de fons. Després, Raúl ha recuperat la pilota i s’ha plantat davant de la porteria, que Nogués havia abandonat. Tot i això, Jerson l’ha aturada sobre la línia de gol.

Els homes de Juanjo Tenorio han plantat cara als de Rodri, apoderant-se progressivament del mig del camp. Així, han dominat el partit fins el gol de Carlos (85’). El màxim golejador de la categoria, que ja suma 12 gols, ha col·locat la pilota per l’escaire. Així, el partit ha quedat sentenciat i l’Olot s’ha convertit en el líder , a dos punts del Cornellà.

 Les baixes segueixen sent un dels punts febles de l’equip. Els lesionats de la setmana passada (Héctor Peña i Jordi Roca) s’hi ha de sumar les absències de Jordi Hostench i Àlex Pagès. El defensa s’ha ressentit de la lesió que va patir contra el Júpiter i també es perdrà la pròxima jornada contra el Vic. Per la seva banda, el davanter va tenir molèsties en un dels entrenaments d’aquesta setmana. Les baixes han obligat Rodri a introduir algunes variacions en l’onze inicial. Una de les més destacades ha estat Freixa a l’eix de la defensa amb Francolí, per l’absència de Peña (la lesió del central ha portat Tissone i Abel a ocupar també aquesta posició).