El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa afronta una de les pitjors èpoques de sequera dels últims anys. A hores d’ara un 7,8% de la superfície està greument afectada per la sequera. Aquesta xifra duplica l’afectació comparat amb la darrera vegada que va ploure poc. En aquell cas, la majoria de la vegetació es va recuperar i des del parc confien que aquest cop sigui també així.

Qui ha rebut més ha estat la part sud del Parc, que és la que més li toca el sol i que està pagant les conseqüències de les altes temperatures combinades amb la falta de pluja. De les 15.300 hectàrees del parc, 1.200 estan a hores d’ara molt seques. Afecta sobretot als roures i a les alzines que ja estan quedant-se o plomats de fulles o amb les fulles ben rosses.

L’últim episodi de forta sequera al Parc va ser l’any 2000. Aleshores es va fer un estudi per analitzar si la flora es recuperava. Segons ha explicat el director del Parc Natural Xavier Puig, van veure que tot i que la imatge en el moment és preocupant, gran part de la vegetació es torna a recuperar.

Un altra prova de la sequera és que una de les fonts més simbòliques del parc, la Moixina, havia deixat de rajar. Un fet pràcticament insòlit i que les pluges del passat cap de setmana van solucionar.  Almenys de moment. Puig diu que volen fer més estudis amb el SIGMA per entendre el funcionament d’aquesta font.

Pel que fa als arbres secs, el Parc no descarta que puguin tenir un rebrot de tardor, però és una hipòtesi remota ja que no ha passat mai fins ara. Caldrà esperar a la primavera perquè la flora torni al seu cicle habitual si torna  ploure amb normalitat i regularitat.