Ja fa gairebé dues dècades que el Museu de Ciències Naturals de Granollers estudia el liró gris per mitjà d'un projecte finançat per la Diputació de Barcelona i la Generalitat. L'objectiu és tenir una idea clara de la quantitat d’exemplars que hi ha d’aquesta espècie a Catalunya. Des del mes d'abril, l'estudi ha arribat, també, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’han instal·lat 24 caixes niu en quatre punts de la comarca: dos a la zona de Santa Pau, un a La Vall d'en Bas i un altre a Sant Feliu de Pallerols, concretament a la fageda de la Salut, on recentment ja s'hi ha deixat veure un exemplar d'aquesta espècie amb algunes cries. Carme Bartrina és ambientòloga del Museu de Ciències Naturals de Granollers:

La Carme Bartrina és garrotxina i és una de les persones que coordina el projecte d’estudi del liró gris a la comarca. Ella es dedica a fer controls en períodes determinats de temps. No és una tasca fàcil perquè el liró és un mamífer nocturn que sol transitar en zones altes. El projecte, però, necessita de l'ajuda de voluntaris que es formen per col·laborar-hi.

El liró gris és una espècie més aviat comuna del centre i nord d'Europa i és precisament a Catalunya la part situada més al sud on se'n poden trobar més. Estudis com aquest poden ajudar a entendre la seva evolució i plantejar-se què podria passar amb el canvi climàtic. Aquesta és una espècie que s'alimenta de fages i glans i que pot arribar a viure fins a 12 anys, tot i que la mitjana es situa al voltant dels nou.