Foto: Pau Masó

El cost de l’Espai Cràter ha estat un dels principals debats que han envoltat el nou centre d’interpretació dels volcans. Amb la seva inauguració es posa punt i final a anys de polèmica a la ciutat i la comarca. Però quina ha estat la factura final de la construcció de l’Espai Cràter? Què ha pagat l’Ajuntament i quines subvencions ha rebut? A través dels pressupostos municipals dels últims anys, a Ràdio Olot hem desgranat el preu final del nou centre d’interpretació dels volcans.

La compra de terrenys

La primera gran partida que l’Ajuntament d’Olot va destinar a l’Espai Cràter va ser el 2015. Va ser la compra del terreny de Mas Pomer, on avui en dia hi ha el nou centre d’interpretació dels volcans. El consistori va comprar el solar d’unes tres hectàrees per un cost de 450.000 euros. Aquesta compra es va complementar quatre anys després amb una altra d’un terreny complementari ubicat a la cantonada del carrer Pintor Domenge. Es tractava de 157 metres quadrats que van costar 65.700 euros.

Les despeses de la construcció

No va ser fins al 2020 quan els pressupostos de l’Ajuntament van començar a reflectir les despeses d’obra de l’Espai Cràter. Des de llavors fins ara, han estat tres anys seguits amb diferents partides destinades a l’equipament. L’obra en si ha costat tres milions, als quals s’hi suma el milió dedicat a l’espai museístic i els més de 600.000 euros de la urbanització de l’entorn. En els pressupostos dels últims tres anys també hi apareixen partides relacionades amb les retribucions laborals de l’Espai Cràter (gairebé 200.000 euros) i altres partides com les assegurances socials (61.400 euros), la comunicació i màrqueting (74.000 euros), la senyalística (20.500 euros) o una partida de 100.000 euros per a possibles desviacions pressupostàries.

Les subvencions

Els principals ingressos per finançar l’Espai Cràter han estat les subvencions que s’han rebut des de les administracions gironines, catalanes i europees. En total s’han rebut 3,8 milions d’euros que representen el 66% de la inversió. La Diputació de Girona hi ha aportat un milió i mig, Europa (a través dels ajuts Feder) un total d'1,7 milions i la Generalitat 500.000 euros.

Què hi ha posat l’Ajuntament?

Amb les subvencions rebudes, el consistori olotí s’ha fet càrrec del 34% de la inversió, és a dir, hi ha hagut de destinar gairebé 2 milions d’euros. El consistori també s’haurà de fer càrrec del funcionament diari de l’equipament que es calcula que rondarà els 130.000 euros anuals en els tres primers anys. L’Espai Cràter d’Olot ha estat una de les inversions i projectes més importants dels últims anys. La inversió del centre d’interpretació del museu dels volcans ha superat el Firal, l’última gran obra de la ciutat que va costar més de 4 milions d’euros, i també s’espera que superi la piscina coberta que es calcula que pot costar 3 milions d’euros.