Foto: Pau Masó

Novel·la

Com cada any, és una de les categories més productives. Entre les novetats d’aquest any hi ha un clàssic: ‘La Punyalada’, la reedició que ha fet Mita Casacuberta. També l’escriptora garrotxina Maribel Torres ha publicat ‘Aquí mano jo’, una novel·la sobre la investigació d’un assassinat en el context de les pressions i abusos de gènere; i la santjoanenca Neus Verdaguer, juntament amb Víctor Díaz, han escrit una novel·la sobre les relacions de parella i l’amor anomenada ‘El pensament circular’.

Josep Masanas parla de misteris i enigmes a ‘Dos Daus de Vint’ i Ferran Boix explica les 42 hores que va estar perdut a la muntanya a '42 hores'. En novel·la negra, Sebastiar Benássar, resident a Olot des de fa anys, s’endinsa en el món de les màfies al llibre ‘El somriure dels guepards’ i també fa un recull dels relats que ha escrit al llarg dels últims vint anys a ‘Rates de biblioteca’.

Des de Castellfollit de la Roca, Gemma Santaló fa un recull de relats curts a ‘Volar a cegues’ i Clàudia Arqués també recull les històries que ens podem trobar en qualsevol ciutat a ‘Criatures de ciutat’.

No tot és novel·la escrita, sinó que també n’hi ha de gràfica com la de Coral Capdevila i Violeta Martínez que expliquen els sentiments que van viure durant el confinament a través d’il·lustracions i petits textos a 'Diari de bord'. I per últim, no té vincles a Olot, però sí que s’hi ha inspirat per escriure la seva novel·la: és Laura Tejada amb l’Ordre de les coses’.

No-ficció

En aquest apartat hi descobrim una mica de tot. Per als més viatgers aquest Sant Jordi tenen un parell de propostes: Anna Plana i Sergi Romero han escrit una guia a l’estil Camino de Santiago per recórrer a peu la comarca amb 10 etapes i 200 quilòmetres. I Adela Lázaro també recorda els seus viatges i vincles a Mali amb ‘Una finestra a Mali’.

A la no-ficció trobem també un dels llibres més mediàtics d’aquest any: ‘El pantà maleït’ de la periodista de Santa Pau, Tura Soler, on es detalla el misteri que envolta el doble crim de Susqueda de l’any 2017.

Més enllà dels viatges i els successos, aquest Sant Jordi també hi ha història i patrimoni: diversos autors han escrit l’últim volum de la guia de patrimoni local de la Diputació de Girona que tracta sobre les cingleres i fonts de Castellfollit i Sant Joan les Fonts; Àngel Girona escriu sobre les missions de Joan Tomàs per elaborar el Cançoner Popular de Catalunya a Olot; un grup d’historiadors també han deixat escrita ‘La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas’; l’Associació Naturalista de la Garrotxa ha publicat 'Les flors dels boscos de la Garrotxa'; i Josep Viñolas i Jesús Culevras també han escrit ‘Botigues, oficis i fàbriques de Castellfollit de la Roca al segle XX’.

Pels amants de l’esport, els periodistes David Planella i Joel Sebastián, recullen els 100 anys de la història de la Unió Esportiva Olot i el projecte social de l’entitat a ‘L’altre futbol’.

Biografies i memòria

Aquí hi trobem un dels títols més destacats d’aquest 2022 i que està acabat de sortir del forn. Es tracta del llibre ‘Més històries de l’Alta Garrotxa’ de Josep Vilar, que suma més relats a la publicació del 2019 que l’escriptor d’Argelaguer ja va escriure sobre la vida de mala petja.

Pel que fa a biografies, l’Associació Amical Antics Guerrillers de Catalunya ha publicat un llibre que repassa la història d’en Cisquet, un guerriller olotí antifranquista. I Maria Ramírez repassa 31 biografies femenines destacades amb testimonis directes a ‘Dones catalanes rescatades de l’oblit’.

A més, Pilar Riera repassa els cent anys de conjunts i orquestres a la Garrotxa i Maria Planellas parla de l’escriptor i dibuixant català del segle XIX, Apel·les Mestres, a ‘Les bullangues se comencen el dilluns’.

Infantil i juvenil

En aquesta categoria, un dels més destacats és Martí Gironell que debuta en el món infantil amb ‘Un talp a l’antic Egipte’. També hi trobem el tercer llibre d’aquest any de Sebastiar Benássar, ‘Coi de Criatures’, i el conte de Roser Matas sobre el drac de Sant Hipòlit de Voltregà. La il·lustradora olotina també ha publicat ‘El pare i la mare se separen’, un llibre que tracta la separació des del punt de vista de la pedagogia infantil.

En aquesta línia didàctica també hi trobem ‘Rere els núvols tot és blau’ de Nina Bach, un conte que serveix per tractar els sentiments de tristor que també tenen els infants. I per últim, una proposta sobre educació sexual: Anna Salvia parla de la sexualitat masculina a partir dels nou anys al llibre ‘El semen mola’.