L'església vella de Castellfollit (Pau Masó)

Últimament hem sentit a parlar molt de la immatriculació. Es tracta del procés per fer constar per primer cop un immoble o terreny al registre de la propietat. La immatriculació és la primera inscripció d’una finca al registre i, recentment, ha sortit a la llum l’ús d’aquest procés per part de l’Església per apoderar-se de propietats que no constaven en nom de ningú. Fins al 2015 l’Església tenia la mateixa potestat que l’administració pública per fer aquest tràmit i se’n va beneficiar registrant al seu nom immobles que estaven en un buit administratiu. Aquest procés, ara l’ha utilitzat l’Ajuntament de Castellfollit per adquirir la propietat de l’Església Vella del poble. L’alcalde és Miquel Reverter.

L’Església Vella de Castellfollit està datada del segle XI i es troba a la punta de la cinglera. Va ser cremada durant la Guerra Civil i després fou reconstruïda als anys vuitanta pels ciutadans i l’administració de l’època. Tot i que el Bisbat de Girona no en tenia la potestat, la va cedir a l’Ajuntament als anys seixanta. Aquesta cessió va tapar durant molts anys el buit legal que tenia l’immoble i recentment el consistori va iniciar un treball tècnic per poder concloure que l’immoble no estava a nom de ningú i, així, poder-lo incorporar com a bé municipal a través de la immatriculació.

Com és el procés d'immatriculació?

El procés d’immatriculació va començar el 2018 i recentment s’ha executat el registre. Reverter explica com s’ha portat a terme aquest tràmit.

Amb la propietat municipal, ara l’Ajuntament preveu declarar l’església vella com a Bé Cultural d’Interès Local i adaptar l’edifici a la normativa perquè l’espai pugui ser una sala polivalent. Fins ara, a través de la cessió sense potestat que havia fet el Bisbat, l’espai servia per actes culturals i com a punt d’informació turística. Cada any 25.000 persones visiten l’Església Vella i ara es preveu reforçar l’espai com a punt d’atenció i atracció turística.