Depressió: Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona.

Aquesta és la definició que el diccionari recull de la paraula depressió. Però darrere, fins i tot, de l’etimologia, hi ha un sentiment que cada persona viu d’una manera diferent i que a vegades no es pot descriure només amb una paraula, sinó amb una corretja de símptomes. Ho explica el cap del sector de psiquiatria de la Garrotxa, Ernest Torrell, en una entrevista a Ràdio Olot amb motiu del Dia Mundial Contra la Depressió.

A aquests símptomes principals també s’hi afegeix la pèrdua de gana, aïllament, pensaments negatius o, fins i tot, manifestacions orgàniques com mals de panxa, falta de respiració o dolors musculars. Però, en quin moment ens hem de començar a pensar que el que es viu és una depressió. Ho explica la cap clínica del Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil de la Garrotxa, Maria Àngels Domínguez.

La transversalitat de la depressió

Tant Domínguez com Torrell deixen clar que la depressió pot afectar a tothom.

En els últims temps s’han trencat tabús, però encara hi ha molta població que veu la depressió com un estigma i no vol ajuda. Torrell també explica els diferents graus de depressió que existeixen i afirma que els tractaments farmacològics han evolucionat positivament.

Foto: ACN

El paper de l'entorn

Un mateix pot autodiagnosticar-se una depressió tenint en compte com es troba i quina percepció té de la vida. En moltes ocasions, però, la depressió la detecta l’entorn, qui també té un paper important.

Els experts locals també afirmen que podem passar depressions sense saber-ho o diagnosticar-se. Solen ser puntuals i tenen un fet vital com pot ser un dol, una situació laboral o una circumstància social. Es calcula que en l’últim any, a causa també de la pandèmia, les atencions per depressió han augmentat un 25%, també a la Garrotxa.  

Escolta l'entrevista sencera aquí