Han passat quatre anys, però podrien semblar quatre dècades. El volum de fets i esdeveniments polítics, judicials i socials que ha viscut l’independentisme des de l’1 d’octubre de 2017 fins ara era inesperat. Les derivades del referèndum català (els empresonaments, el 155, el judici, les manifestacions...) han portat a un escenari polític i social totalment diferent del que hi havia abans de l’1 d’octubre de 2017. Si a més hi afegim una pandèmia pel mig, el politòleg garrotxí Xavier Casademont, creu que l’independentisme arriba a dia d’avui desorientat.

El trencament de la unitat

L’escapçament dels lideratges polítics d’aquell moment (provocat per la presó i l’exili) va comportar, segons Casademont, que s’afeblís el lideratge del moviment independentista. Això va obrir un nou espai de lluita per a l’hegemonia política que ha portat al trencament de la unitat.

La desmobilització no s'ha de traduir en un retrocés electoral

Malgrat tot, Casademont no veu dolent que hi hagi diferents estratègies dins l’independentisme. Assegura, però, que el que la ciutadania no entén són les disputes partidàries que també estan promogudes per la voluntat de dividir que té l’estat espanyol. I és que la divisió ha estat un dels motius de la desmobilització del moviment social independentista. Casademont també creu que la frustració hi ha tingut a veure, però no pensa que la ciutadania hagi abandonat el conflicte.

El politòleg de la Universitat de Girona també afirma en l’entrevista a Ràdio Olot que si aquest 2021 hi tornés a haver un referèndum no acordat amb l’Estat, aquest no tindria el mateix suport que el 2017. Principalment perquè han aparegut noves opcions estratègiques com la taula de diàleg, a les quals part de la ciutadania volen donar marge. I en clau de futur, Casademont pensa que seran esdeveniments com la detenció de Puigdemont els que marcaran el pols vital que tindrà el moviment social independentista els pròxims anys.