L'alcalde de les Planes d'Hostoles creu que cap administració els ha acompanyat en el moment d’afrontar una problemàtica que “és de país”. El bon funcionament de les mesures d’aquest estiu han fet que altres municipis comencin a agafar les Planes d’Hostoles com a model d’èxit per a limitar l’accés als espais naturals. 

Imatge d'arxiu d'Eduard Llorà (Pau Masó)

De fet, segons l’Ajuntament de les Planes, ja són varis els municipis i entitats que s’han interessat per saber com s’ho ha fet el poble garrotxí aquest estiu per controlar l’aforament als gorgs. La reserva prèvia i el pagament de tres euros per persona van ser algunes de les mesures que va impulsar el municipi garrotxí i que han donat resultat. Això va evitar que 35.000 visitants entressin als espais fluvials, mentre que 21.000 els van poder gaudir amb tranquil·litat i sense aglomeracions. Però l’alcalde del poble, Eduard Llorà, es queixa a Ràdio Olot de la solitud en què es troben els ajuntaments per afrontar problemàtiques que són “de país”.

L'accés als gorgs de les Planes (Pau Masó)

Llorà creu que les administracions catalanes haurien de prendre més partit en el control i regulació dels espais naturals. Fins ara, l’ajuntament de les Planes no ha rebut cap ajuda extra, ni de Diputació, ni de Generalitat, per poder tirar endavant les restriccions. El municipi ha autofinançat la mesura que s’ha impulsat a través de la fundació naturalista Emys. L’alcalde de les Planes també diu que va faltar previsió abans d’estiu.

Aquest estiu la Vall d’en Bas també va decidir fer pagar per accedir a la zona de bany d’Els Pins de Sant Privat. I Santa Pau va contractar agents cívics per controlar el civisme a la zona de Can Batlle. A altres punts com Sadernes, no es va arribar a temps i es van produir aglomeracions importants. El Consell Comarcal de la Garrotxa ha engegat una taula de treball amb per trobar amb els ajuntaments una estratègia comuna que serveixi per a l’estiu que ve.