La necessitat de l’Olot de cobrir la baixa de Barnils i les ganes de Vivancos de tornar-se a sentir futbolista a prop de casa han fet fàcil el fitxatge del bescanoní. El migcampista diu que està plenament recuperat de la greu lesió de la temporada passada i que arriba ben assessorat pels “companys i amics” que té al vestidor de l’Olot.

Vivancos, amb Sergi Raset i Dionís Cros (David Planella)

Feia molts estius que Albert Vivancos sonava per la Unió Esportiva Olot, però, per A o per B, la seva arribada mai no es va acabar de concretar. Ara, els astres s’han alienat: l’Olot buscava un migcampista de perfil similar a Barnils per cobrir la seva baixa de llarga durada, i Vivancos, un club on es pogués sentir com a casa per tornar a créixer com a futbolista. El resultat ha estat aquest fitxatge. En parlen el director esportiu, Sergi Raset, i el protagonista, Albert Vivancos.

Recuperat de la lesió

De la lesió al genoll que li va fer la guitza aquesta temporada passada (només va poder jugar cinc partits amb el Salmantino), Vivancos assegura que ja no en queda res. De fet, la recuperació aquests últims mesos l’ha feta a Catalunya i és total.

Vivancos és un migcampista defensiu de 25 anys, format al Girona, amb cinc temporades d’experiència a Segona B. Hi va debutar amb l’Hospitalet, jugant com a cedit, i després va fer el salt a equips amb aspiracions molt altes, com l’Hércules, el Llagostera, l’UCAM Múrcia i, l’any passat, el Salmantino de Salamanca. Fa 1,90 m i l’altura és una de les seves principals característiques, però no pas l’única. Ell mateix es defineix d’aquesta manera.

Una competència sana

Vivi compartirà mig del camp amb homes importants com Jordi Masó, Hèctor Simon, Eloi Amagat i Pedro del Campo. Per a ell, un al·licient, en comptes d’un inconvenient.

El migcampista Albert Vivancos és el segon fitxatge de la Unió Esportiva Olot. El primer va ser el davanter Joel Arimany, que es presentarà demà a l’Estadi Municipal.