Els diferents partits d’esquerra lamenten que se centri sobretot en temes empresarials i deixi de banda els temes humanístics. Des del govern municipal es defensen dient que no a tot arreu es pot oferir la mateixa formació.

Una de les aules de la FES (FES)

L’any passat es van fer 65 actuacions de formació, equivalents a 1.200 hores de temps on s’han format 1.002 alumnes. Entre els participants hi ha en primer lloc treballadors de microempreses i autònoms molt per sobre de les grans empreses. De totes les activitats, 22 són gratuïtes, 33 s’han de pagar i també hi ha tres programes de postgrau i un altre de formació per a directius. Aquest any s’ha intentat incrementar el nombre d’ingressos provinents de les matrícules a la FES per tal de mantenir-ne el funcionament i els fons necessaris per garantir-ne el correcte funcionament. Un rumb dedicat al món dels negocis que, segons la CUP, és “una deriva” perquè deixa enrere la formació humanista que havia tingut, segons la portaveu municipal Mireia Treserras.

Peticions d'ERC i OeC

Des d’Esquerra Republicana no són tan crítics però sí que veuen llacunes en aspectes formatius que la FES ara no cobreix. Des d’Olot En Comú, veuen mancances en la formació que s’ofereixen per als treballadors en alguns buits que demanen que des de la FES es cobreixi. El seu portaveu, Xavier Garcia, reclama un esforç en formació ocupacional.

El govern es defensa

Des del govern municipal, ha estat el regidor de progrés econòmic qui ha respost aquestes peticions de l’oposició. Estanis Vayreda ha assegurat que hi ha formació que no es pot fer per falta d’instal·lacions a la FES i que no és bo solapar ofertes.

El rumb “humanista” era quan l’Ajuntament el dirigia el socialista Lluís Sacrest. L’actual PSC, ara al govern, no ha intervingut en aquest punt.