La por i solitud han estat les principals emocions que han viscut els usuaris de les residències. Diversos d’ells han parlat a l’últim programa de La Covid + Humana de Ràdio Olot. Asseguren que ha estat un any dur, però que dins les residències s’han sentit segurs i molt ben atesos. També afirmen que han passat por i relaten com van ser els pitjors dies de la pandèmia tancats a les seves habitacions. 

La Rosa té 83 anys i viu a la residència Montsacopa (Pau Masó)

Així va viure en Vicenç els dies que va haver d’estar tancat a l’habitació. En alguns casos van ser setmanes. Té 88 anys i és usuari de la Residència del Tura d’Olot. A diferència d’en Vicenç, en Josep de l’Edat 3 i de 76 anys va estar acompanyat a l’habitació, no només d’un altre usuari sinó també dels cuidadors.

En Vicenç és resident de la residència del Tura i té 88 anys (Pau Masó)

Per la Rosa, de 83 anys i amb tota una vida al Montsacopa, hi va haver dies de tot i recorda, principalment, l’aspecte que tenien els cuidadors.

Tots tres afirmen que els treballadors dels centres els van cuidar des del primer dia i els van fer sentir segurs. Però asseguren van sentir por i que la solitud va ser un dels sentiments que més van patir.

Des de fa més d’un mes, tots tres i també la resta d’usuaris de les residències ja poden tornar a sortir del centre. Per ells això ha estat “aire” i els ha permès sentir-se “com un ocell”.

En Josep va ser el primer vacunat de la Garrotxa (Pau Masó)

Sense por a la mort

Sobre les morts i els companys que van marxar durant la pandèmia, afirmen que va ser dels moments més tristos, però expliquen que no tenen por a morir.

Després de tot el que han passat, en Josep, en Vicenç i la Rosa ja han pogut tornar a sortir al carrer i veure presencialment les seves famílies. Precisament a elles, els hi envien aquests missatges.