Els sanitaris garrotxins creuen que el caràcter de la nostra societat ha portat fins a la situació que tenim de la pandèmia. L’Atenció Primària de la Garrotxa fa un toc d’alerta a la població i creu que si la ciutadania “no veu el benefici col·lectiu per davant de l’individual” la situació anirà a pitjor. Creuen que canviant aquest factor humà i amb més recursos, es podrien haver evitat mesures dràstiques. 

Foto: Pau Masó

Les dades de la pandèmia a la Garrotxa segueixen sent molt negatives i no es veu, de moment, cap tendència a la baixa. Ja fa més d’un mes que el risc de rebrot a la comarca està a nivell “alt”. Ara mateix se situa als 1.300 punts a la comarca i als 1.600 a Olot. També fa un mes que la Garrotxa registra una taxa de positivitat més alta que el 5%, que és el que recomana l’OMS. A Olot, aquest índex s’ha multiplicat per quatre. I la taxa de nous casos fa dues setmanes que se situa per sobre els 250 per 100.000 habitants, que és el llindar que ha fixat el govern espanyol perquè un territori entri al nivell 4 de “situació extrema”.

La pregunta de “com hem arribat fins aquí?” la responen els sanitaris de la primària garrotxina a Ràdio Olot.

El cap de l’Atenció Primària de l’ICS a la Garrotxa, Josep Lluís Nicolau, creu que som una societat que no aprèn sense el càstig. El doctor garrotxí pensa que també hi ha hagut incongruències que no han ajudat.

Foto: Pau Masó

També la directora de la Primària de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, Glòria Bassets, afirma que amb més recursos per part dels centres sanitaris i amb més disciplina per part de la població, ens podríem haver estalviat algunes mesures dràstiques.

El doctor Nicolau diu a Ràdio Olot que el problema que ens ha portat fins a la situació d’avui dia és la mentalitat de la nostra societat. Creu que no hem sabut trobar “l’equilibri”.

L’atenció primària de la Garrotxa és la primera línia de foc de la pandèmia. Les àrees bàsiques són les que detecten i segueixen els casos de coronavirus. Afirmen que ara tenen molts més recursos que a la primera onada, com per exemple els testos d’antígens que ja s’han començat a utilitzar a la Garrotxa, però recalquen que cal que la ciutadania compleixi amb la seva part.