La regidora d'Hisenda d'Olot, Montserrat Torras (Pau Masó)

Fa poc més d’una setmana el Tribunal Constitucional deixava a l’aire l’impost de les plusvàlues. La sentència feia referència al mètode de càlcul de l’impost. Assegurava que no estava ben formulat i que calia canviar-lo. Això ha deixat sense efecte, de moment, la taxa que cobren els ajuntaments i que suposa una important font d’ingressos. En el cas d’Olot suposen 1’5 milions d’euros. La regidora d’Hisenda, Montserrat Torras, diu que, de moment, han decidit congelar l’impost davant la incertesa que ha generat la situació.

"Ens preocupa perquè hi ha indefinició"

Des de l’any 2017 ja hi havia hagut diferents sentències que van afavorir les reclamacions d’alguns ciutadans que han obligat els ajuntaments a retornar part de l’impost recaptat. Ara, però, la sentència hauria de fer moure el govern espanyol a inventar un nou mètode de càlcul de les plusvàlues. Torras afirma que la situació els preocupa i demana unes directrius concretes.

Aquest dimecres la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat al Congrès dels Diputats que l’executiu portarà un nou text que permetrà als ajuntaments seguir cobrant les plusvàlues.

Un buit legal

El nou text que preveu presentar el govern espanyol es portarà a aprovació al Consell de Ministres. Mentrestant, la sentència del Tribunal Constitucional ha deixat un buit legal que afavorirà aquells ciutadans que vulguin vendre qualsevol immoble urbà en aquest termini. En parla el professor d’economia de la UdG, Josep Anguera, a Ràdio Olot.

La plusvàlua és un impost que grava l’increment de valor dels terrenys urbans. S’aplica quan s’hereta, es dona o es ven un immoble. No grava el valor en si de l’immoble (si s’han fet obres a l’habitatge), sinó el canvi de valor de l’entorn de l’immoble. L’impost de les plusvàlues està regulat per una llei estatal, però el cobren els ajuntaments.