Per primera vegada s’ha comprovat que la capital de la Garrotxa va tenir una sinagoga. Ha estat gràcies a la descoberta d’una làpida sinagogal que demostra que una comunitat de jueus va arribar a Olot fa més de 800 anys quan fugia de la primera Guerra Càtara. Serien fins a 200 persones vingudes de França que es van estar sis anys a la ciutat. 

Imatge de la làpida sinagogal que s'ha descobert (Pau Masó)

La descoberta ha anat a càrrec de l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i la comunitat jueva de Besiers, localitat francesa i lloc d’origen dels jueus que haurien arribat a Olot fa 810 anys. Es calcula que podrien ser fins a 200 persones que fugien de la primera Guerra Càtara. Tot això s’ha pogut conèixer gràcies a l’aparició d’una làpida sinagogal que commemora la construcció d’una sinagoga a Olot. Es tracta d’una peça única que formava part del fons del Museu de Sant Esteve i que ara s’ha pogut interpretar. La responsable de l’Associació d’Amics de Sant Esteve, Carme Grau, explica el recorregut que ha tingut aquesta làpida.

La làpida mesura menys de mig metre d’amplada i de llargada i té una inscripció en hebreu que relata l’exili forçat de la comunitat jueva. En un principi es pensava que pertanyia a la ciutat de Besiers. Els jueus que van arribar a Olot es van quedar sis anys i, segons Grau, ho van fer perquè a la capital de la Garrotxa passaven desapercebuts.

Els primers indicis indiquen que la sinagoga que va construir la comunitat jueva d’Olot podria estar situada a prop del riu Fluvià. Aquesta és una de les hipòtesis i línies de treball que a partir d’ara s’hauran d’estudiar. Dimecres que ve es farà un acte de presentació de la làpida on hi assistiran representants dels Ajuntaments d’Olot i Besiers i també membres de la comunitat jueva.