Manteniment i dia a dia de la ciutat

A grans trets, és la partida més important en el capítol de despeses de l’Ajuntament. De fet, la recollida de residus és la més elevada del pressupost: suposa gairebé dos milions d’euros. La neteja viària també s’enfila a més d’un milió. I el manteniment dels espais verds i la jardineria costa més de 500.000 euros. En el capítol del manteniment de la ciutat també hi ha 175.000 euros per la conservació dels semàfors o 460.000 pel TPO. Més enllà del carrer, també hi ha manteniment intern com per exemple el sistema informàtic de l’Ajuntament que costa 240.00 euros anuals o la neteja d’edificis educatius que s’enfila a més de mig milió. La instal·lació de l’enllumenat de Nadal costa 70.000, el vestuari de la policia municipal 25.000 i la gestió i manteniment del cementiri 75.000.

Despeses bancàries: el Banc Sabadell, qui més rep

També és un dels capítols amb més despesa. Entre interessos i amortitzacions, l’Ajuntament d’Olot paga 2 milions i mig d’euros a bancs i entitats bancàries. El Banc Sabadell, la Caixa i el BBVA són les entitats que més diners reben per part del consistori olotí.

Convenis per a la promoció de la ciutat: quan valen les fires de la ciutat?

L’Ajuntament d’Olot pot firmar diferents convenis amb entitats locals. A diferència de les subvencions (que estan regulades pel pla de subvencions a entitats) aquests convenis apareixen com a partides individuals en el pressupost. Principalment, es firmen amb entitats de promoció de la ciutat: l’Associació de Comerciants rebrà el 2022 34.200 euros, l’Associació d’Hostalatge 15.200 i l’Associació de Placers 6.650. En matèria de promoció també s’inclouen les fires anuals que se celebren a Olot. Per al 2022 s’han tornat a programar totes: la Fira Orígens serà la que tindrà més despesa (161.000 euros), la Fira de Sant Llluc costa 65.000, la Fira del Pessebre val 35.200 i la del Primer de Maig 13.500. L’Ajuntament d’Olot també destina 81.000 euros a la gestió i manteniment de l’Oficina de Turisme.

Despeses institucionals: 10.000 euros de consultoria i 15.000 en dietes

En aquest capítol hi ha diferents partides relacionades amb l’aparell polític i institucional de la ciutat. Hi trobem 11.000 euros en recepcions a l’Ajuntament, 5.000 en gravacions audiovisuals d’activitats municipals, 14.000 en suport al departament de comunicació del consistori i 10.000 euros de despesa en matèria de consultoria. Entre les més elevades trobem 67.000 euros d’insercions publicitàries als mitjans de comunicació i 176.000 a “altres indemnitzacions d’òrgans de govern”. En aquesta carpeta també hi apareixen els 53.800 euros que cobren, en total, els tres partits de l’oposició per assistir a plens o altres òrgans municipals. Pel que fa a les dietes, el pressupost 2022 preveu uns 15.000 euros en aquesta partida que es reparteix entre les diferents àrees que formen l’administració local.

Despeses en l’àmbit esportiu

La carpeta esportiva del pressupost municipal es caracteritza, sobretot, per la gestió diària dels equipaments esportius. Però també apareixen algunes partides com subvencions o convenis. Per exemple, la Unió Esportiva Olot rep 60.000 euros de subvenció i el 2022 s’hauran de pagar encara 58.000 euros de la instal·lació del camp de gespa de Sant Pere Màrtir el 2019. Pel que fa a la prestació de serveis, el Club Natació Olot rep 52.000 euros pels cursos de natació que ofereix a escoles i el Club Escacs ingressa 9.950 per les classes que fa a centres educatius.

Despesa cultural: què val la programació de teatre i música?

El consistori destina més de 120.000 euros en la contractació d’obres de teatre, dansa i circ; 100.000 per a la programació musical; i 66.000 per a exposicions. Les Festes del Tura costen 260.000 euros (pràcticament el mateix que el Sismògraf), la residència Faber 60.000, el Festival MOT 75.000 euros. Entre altres partides també hi ha la conservació del vestuari de la Faràndula que puja a 5.700 euros anuals.

Despesa social

En el capítol d’ajudes socials hi torbem més d’1 milió i mig d’euros. Són recursos que gestiona el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, però que van destinats a resoldre necessitats socials de la ciutat. Per exemple, el consistori destina 125.000 euros a pagar pensions a persones sense llar i 137.500 a pagar factures de subministraments bàsics de famílies vulnerables.

De 160.000 euros de radars de trànsit a 11 milions d'IBI, els ingressos del consistori

La principal font d’ingressos de l’Ajuntament són els impostos i les taxes. El més important és l’Impost de Béns Immobles que recull al voltant d’11 milions i mig d’euros. A una altra distància hi ha l’impost de vehicles que suma uns 2 milions o la taxa d’escombraries que gairebé arriba als tres milions d’euros. La resta de partides són engrunes comparades amb la recaptació d’impostos, però també n’hi ha de curioses. Per exemple, l’Ajuntament recull 160.000 euros dels radars de trànsit que hi ha instal·lats a la ciutat, o 60.000 euros de les infraccions que es posen als parquímetres.

També s’ingressen diners dels cànons de lloguer d’alguns equipaments situats en espais municipals com el bar del Fortí de Sant Francesc que paga 3.500 euros anuals, molt lluny dels 550 que del bar de l’estadi municipal. I també hi ha altres ingressos com els 6.000 euros dels lloguers del centre de cotreball de Ca-Nyera o els 46.500 que s’ingressen amb les Festes del Tura. Tots ells sumen la mateixa quantitat que el capítol de les despeses per tal de quadrar un pressupost que és una previsió i que es pot veure modificat al llarg de l’any.